4- Ibíd.

5- Les actuacions a Ràdio Barcelona i a Ràdio Catalana van ser a l'inici de la seva carrera, donant-li coneixença i popularitat. Més tard també va participar a Unión Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya, quan la fama ja li havia arribat.

6- Carmen Cabello Moreno, de nom artístic Lola Cabello (Màlaga, 1905–Castelló de la Plana, 1942), va nàixer al barri malagueny de La Trinidad, on des de 1980 té un carrer al seu nom. La seva germana, la Trinitaria (Emilia Cabello), també va ser una famosa cantaora. Lola Cabello va debutar a Barcelona el 1920 amb 15 anys, acompanyada a la guitarra per Rafael Rejón. Però no va ser fins a l'any 1929 quan li arribà l'èxit professional.

7- Àngel Blanco Cabello (Barcelona, 1928–Barcelona, 1980).

8- Pepe Hurtado va néixer a principis del segle XX i va viure a Barcelona. A més a més de Lola Cabello, va acompanyar a cantants com Niño Fanegas i Canalejas de Puerto Real. Se'n va anar a Amèrica on va morir a finals de la dècada dels setanta. No obstant això, el primer guitarrista que va acompanyar Lola Cabello en els primers anys de carrera artística i qui li faria de mestratge va ser Rafael Rejón, sense obtenir dades suficients de la seva vida i obra.

9- Del director Ricard de Baños, El Relicario va ser una pel·lícula que narrava el desig de Joselito, fill d'un torero, mort a la plaça, que decideix dedicar-se a la seva mateixa professió. Una noia cega, Lolita, li lliurarà un reliquiari perquè li doni bona sort. Es pot visionar la seqüència on Lola Cabello canta una saeta. És l'única imatge videogràfica que tenim de Lola Cabello: https://www.youtube.com/watch?v=6w0sfhnN7xU

10- A principi dels anys 1930 registra per a la companyia Parlophone (B25.539, fandangos i B26.636, colombianas y guajiras). Posteriorment grava amb La Voz de su Amo (AE4351, media granaína i fandango i AE4308, fandanguillo i media granaína) i Odeon (1940-1942). La recerca discogràfica de Lola Cabello encara no ha estat abastada, donada la seva prolífica incursió gramofònica. https://youtu.be/J1NPoLLs8Zc

11- Glòria Guinot Irlés (Barcelona, 1930–Barcelona, 2012).

12- L'Àngel Blanco i la Glòria Guinot es va conèixer a l'església evangèlica del carrer Tallers de Barcelona. L'Àngel dirigia el cor de l'església i la Glòria era una de les coristes, en la veu de sopranos.

13- Juventud para Cristo es una entitat evangèlica paraeclesial que va néixer el 1948 a Barcelona, amb la finalitat d'apropar l'Evangeli als més joves. Després que les esglésies evangèliques estiguessin tancades durant més d'una dècada a causa de la persecució als protestants per la Guerra Civil espanyola, els anys 1945 i 1946 un permís governatiu va permetre obrir-les de nou. Precisament Juventud para Cristo va sorgir arran d'aquella llibertat condicionada.

14- Amb José María Martínez, Rafael Serrano, els germans Enric i Benjamí Angurell, Joan Gili o Llàtzer Urrutia, l'Àngel Blanco va ser part d'una saga de grans predicadors evangèlics de l'època.

15- La família va viure uns anys al Poble Nou i després es va traslladar al Guinardó, un barri en els vessants de la muntanya Pelada de Barcelona. La merceria esmentada era de la mare de la Glòria, la Josefina Irlés, posteriorment heretada.

16- Des de 1973 a 1980 va pertànyer al grup Ressò, del qual va ser també cofundador.

17- Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Parlem-ne; desembre de 2011.

18- El Servei Militar és el desenvolupament de l'activitat militar per una persona, de manera obligatòria i durant un any o any i mig, que a Espanya va estar vigent fins al 1996.

19- Oye, Papá és un musical sobre l'oració de Jesús, el 'Pare nostre', musicat per Àlex Blanco i José Luis Cortés, amb producció de Luis Alfredo Díaz. Va veure la llum en cassette l'any 1983. https://youtu.be/ZFcHynK4YE8

20- Entrevista a Vallès Visió TV, al programa Parlem-ne, 2011. https://www.youtube.com/watch?v=qhG9sbcVbQI

21- Ibíd

22- Keith Jarrett (1945-) és un pianista virtuós i músic de jazz nord-americà, un dels mestres del jazz d'avantguarda. La producció més excel·lent és una sèrie de peces improvisades gravades en directe a Colònia, París, Milà, Viena, Tòquio i altres ciutats. Malgrat que aquests són els seus treballs més famosos, Keith és molt versàtil, interpretant música d'autors del barroc europeu com Johann Sebastian Bach o Georg Friedrich Händel.

23- Ralph Towner (1940-) és un músic nord-americà cofundador d'Oregon, un dels més innovadors i creatius grups de jazz de tots els temps. Encara que la seva formació inicial va ser en l'estudi de la trompa, és reconegut principalment com a guitarrista, i també toca el piano.

24- Jan Garbarek (1947-) és un músic noruec de jazz, saxofonista tenor i soprano, que també toca la flauta. Freqüentment ha col·laborat amb Keith Jarrett, Miroslav Vitous, Egberto Gismonti, Gary Peacock, Zakir Hussain, Charlie Haden, Anouar Brahem i Ralph Towner. Ha publicat gairebé tots els seus discos al segell ECM i alguna de les seves peces han estat utilitzades per formar part de bandes sonores cinematogràfiques.

25- Always and Forever, de l'àlbum Secret Story; Pat Metheny, 1992. https://www.youtube.com/watch?v=LvX1ES8Xkmg&feature=youtu.be

26- Letter From Home és el dotzè tema de l'àlbum homònim de Pat Metheny Group, publicat el 1989 pel segell Geffen Records. https://www.youtube.com/watch?v=CgNt20hJ-VY

27- Pat Metheny (1954-) és un guitarrista nord-americà de jazz, reconegut com un dels més grans músics d'aquest gènere. Ha guanyat innombrables premis i reconeixements, entre ells 20 Grammy's. Recentment ha publicat versions remesclades dels seus àlbums més importants, Still Life, Letter From Home, The Road To You o Song X. El 2013 va ser inclòs en la Hall of Fame de la prestigiosa revista DownBeat, sent el quart guitarrista en aquest selecte grup dels millors músics de jazz de la història, al costat de Charlie Christian, Django Reinhardt i Wes Montgomery.

28- Ressò neix el mes de març de 1973, amb Josep Meseguer, Miguel Frattarola i Àlex Blanco. Part del grup provenia d'un altra petita formació, un any abans, composta pel Miguel i l'Àlex: Nueva vida. El desembre de 1973 van fer el seu primer concert a l'església evangèlica del carrer Tallers de Barcelona. El gener de 1974 es va incorporar Karen Schuart durant uns mesos. En el mateix any s'incorpora Guillermo Blanco com a tècnic de so. I el 1975 entra Jordi Vera, a la bateria, conformant el grup de la primera etapa, del 1973 a 1981 (2ª etapa de 1981 a 2010). Es pot escoltar el primer disc senzill del grup (1978) en aquest enllaç: https://youtu.be/yJ-OlxhUqPM

29- Flors i Violes va ser el primer grup que va formar d'adolescent. L'Àlex tocava la guitarra i en Roger el piano, juntament amb un company a la bateria. No obstant això, Roger Ferrer seria el pianista habitual de les tres primeres produccions de l'Àlex: Ráfagas de Luz (1980), Oye Papá (1983) i Vicente Forner-Identidad (1984).

30- Josep Meseguer (1946-).

31- Miguel Frattarola (1951-).

32- La primera etapa de Ressò va anar des de 1973 fins a 1981. I després d'una profunda reestructuració, la segona va anar de 1982 fins l'any 2010. En la primera etapa Ressò va actuar en 243 escenaris; 117 esglésies evangèliques, 23 esglésies catòliques, 12 aules culturals, 12 campanyes evangelístiques, 13 cinemes, 10 instituts, 6 discoteques, 4 residències d'ancians, 6 psiquiàtrics, 9 casinos, 8 places públiques, 8 entrevistes de ràdio, 2 camps de futbol, 2 patronats, conservatoris, residències de minusvàlids, festes majors, càmpings i centres cívics i poliesportius.

33- L'anònim Soneto a Cristo crucificado, també conegut pel vers inicial «No me mueve, mi Dios, para quererte», és una de les joies de la poesia mística en llengua castellana. Podria considerar-se del millor de la poesia espanyola de la segona meitat del segle XVI. El seu autor roman desconegut, però s'atribueix amb gran fonament a Joan d'Àvila, encara que alguns ho atribueixen també a l'agustí Miguel de Guevara, que el va publicar en la seva obra Arte doctrinal y modo general para aprender la lengua matlazinga (1638), mentre que altres estudiosos assenyalen a diferents autors. Va aparèixer imprès per primera vegada en l'obra del doctor madrileny Antonio de Rojas, Libro intitulado vida del espíritu (Madrid, 1628), però ja circulava des de feia molt de temps en diverses versions manuscrites. Es pot escoltar la versió musicada que va fer l'Àlex Blanco en aquest enllaç: https://youtu.be/iSM-9A6N_y0

34- El 1981 es va formalitzar l'adéu definitiu a l'etapa musical amb Ressò.

35- Oye, Papá és un musical sobre l'oració de Jesús, el 'Pare nostre', musicat per Àlex Blanco i José Luis Cortés, amb producció de Luis Alfredo Díaz. Va veure la llum en cassette l'any 1983. https://youtu.be/ZFcHynK4YE8

36- El lideratge a l'església evangèlica del carrer Llull, al Poble Nou de Barcelona, va ser de 1981 fins al 1991.

37- Tragaluz~Cada día (1983), integrat per Mercè Blanes, Àlex Blanco, Mercè Capell i Alberto Blanco.

38- Cançó Ni un instante de paz. De l'àlbum Tragaluz~Cada día, 1983. Es pot escoltar en el següent enllaç: https://youtu.be/FrwCaoJSB68

39- Canciones según san Juan. Gravació realitzada l'any 1990 produïda per Kroma-Prokrom. Es poden escoltar les disset cançons de l'àlbum en el següent enllaç: https://youtu.be/lgc-b3qlS44

40- La trobada d'artistes cristians va ser a la ciutat de Vic (Catalunya), el novembre del 1988. El dibuix de l'Àlex és obra de la seva filla, Laura Blanco.

41- Es poden escoltar algunes peces de Dona Hightower~Prima Donna, àlbum editat per Mastervisión Records (1985), en el següent enllaç: https://youtu.be/zyTI2DtUzz0

42- Mateu 13:24-43.

43-Mateu 7:15-20.

44- L'exposició Santa Quitèria, una visió del temps va estar oberta al públic l'any 2004 a Vilanova del Vallès.

45- Eclesiastès 1:2.

46- Martí Luter. El Magníficat (1521), Ed. Sígueme, 2017. Pàg. 47.

47- Entrevista a Catalunya Cristiana, per Samuel Gutiérrez, del 28 d'octubre, 2012.

48- «Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món. Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d'arrencar la planta. Temps de matar i temps de guarir. Temps d'enrunar i temps de construir. Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar. Temps d'escampar les pedres i temps d'aplegar-les. Temps d'abraçar i temps de deixar-se d'abraçades. Temps d'adquirir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llençar. Temps d'esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar. Temps d'estimar i temps d'odiar. Temps de guerra i temps de pau». (Eclesiastès 3:1-8).

49- Joan Marc Mirón Angurell (1957-) va ser company d'infància a les colònies d'estiu. Més tard i amb els anys, l'Àlex es va convertir en l'arranjador i productor dels discos d'en Joan Marc.

50- Primer al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona a l'avinguda Vallvidriera i, després, amb classes particulars. José Muñoz Coca també va ser professor de Mercè Blanes.

51- Es pot escoltar Poema de las Violetas, d'Àlex Blanco, en la interpretació a la guitarra d'en Jordi Robert, en el següent enllaç: https://youtu.be/yqxvcU1QWTc Jordi Robert va ser company d'estudis de joventut de l'Àlex.

52- En el següent enllaç es poden escoltar diversos i breus talls d'interpretació de l'Àlex a la guitarra elèctrica, acústica i clàssica, al llarg de la seva carrera guitarrística: https://youtu.be/R4z_xcTld1Y

53- Alguns temes del repertori eren Golliwogg's Cake-Walk de Claude Debussy, Pavane de Maurice Ravel, Suite Anglesa de J.W. Duarte, Micro peces de L. Brower o Danza Oriental d'Enrique Granados.

54- Dels àlbums Cuerdas-1 (1990) i Cuerdas-2 (1992), en el següent enllaç es pot escoltar l'Àlex amb la guitarra espanyola en quatre temes: Dialogando, de Daniel Fortea; Suite anglesa, de John W. Duarte; Berceuse, de Leo Brower; i Cavatina (tema de la pel·lícula 'El Caçador'), de Stanley Myers. https://youtu.be/7WsKlPVcpz4

55- El monogràfic sobre Antonio Machado –Machado en dos actos– van ser unes actuacions realitzades del 2001 al 2008 dins de la proposta L'aventura del llegir, un programa de l'Institut de Cultura de Barcelona per fomentar la lectura. L'acte per a grups reduïts d'unes 50 persones posava en escena a l'actriu Mar Fernández i a l'Àlex Blanco a la guitarra espanyola tot relatant escènicament els darrers anys de Machado a Barcelona.

56- Amb un dels seus alumnes, en Dimmy Rider, posaria en marxa Jazz Quorum, un diàleg jazzístic amb standadrs de jazz o blues. Altres facetes professionals van ser de músic d'orquestra de ball. Una primera experiència la va tenir amb Miki i Encarna (1983-1987), coincidint un temps amb el guitarrista Marcelo Matte. I també va formar Acords Privats, un duet amb Noemí Calvet i, posteriorment, amb la seva esposa (1993-1997).

57- Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Parlem-ne; desembre de 2011. https://www.youtube.com/watch?v=qhG9sbcVbQI

58- Mercè Blanes Adelantado (1964) és professora de música en l'especialitat de guitarra clàssica, titulada pel Conservatori de Música de Barcelona. Va ampliar la seva formació musical estudiant piano, composició i harmonia moderna. També és una reconeguda poetessa, amb dos llibres publicats: Converses imaginàries i Poemes blancs.

59- En el següent enllaç es pot veure i escoltar el duet de l'Àlex i la Mercè tocant Scherzino Mexicano de Manuel Ponce. La gravació de vídeo és de l'any 2016: https://vimeo.com/187547822

60- En el següent enllaç es pot escoltar l'Àlex i la Mercè tocant Danza Española (Oriental) d'Enrique Granados i Scherzino Mexicano de Manuel Ponce, en els àlbums Cuerdas-1 (1990) i Cuerdas-2 (1992): https://youtu.be/d7l2ovhrMBA

61- L'Àngel Blanco Blanes (1992) té estudis de piano i música al Conservatori de Granollers, i també de guitarra clàssica i elèctrica amb Àlex Blanco, Pep Lluís Guardiola i Xavi Fort. Ha estat professor de guitarra durant diversos anys i actualment treballa com a tècnic de laboratori, amb grau de Nanociència i Nanotecnologia en la UAB (2010-2015). La Laura Blanco Blanes (1997) ha fet estudis de piano, cant, teatre musical a l'Escola Municipal de Montornès del Vallès, i també de piano modern-jazz i harmonia. I actualment està fent el darrer curs de grau de Belles Arts en la UB (2018-2019), a més de participar en diverses activitats musicals, com a compositora, cantant o pianista, i en diverses exposicions d'art.

62- El poema Cadascú ha de tenir de Montserrat Abelló, musicat i cantat per la Laura Blanco i instrumentat conjuntament amb l'Àlex, es pot sentir en el següent enllaç: https://youtu.be/eX2wrnw5zyk

63- La versió de la Laura i l'Àlex de Nues, del disc Present, del grup Hora de Joglar, es pot veure en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=wqTo7-Gc6mo

64- Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Caps inquiets, desembre de 2013: http://vallesvisio.alacarta.cat/caps-inquiets/capitol/caps-inquiets-amb-alex-blanco-i-cuina-vo 65- Versió adaptada als músics del passatge bíblic d'Eclesiastès 3:1-11: «Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món. Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d'arrencar la planta. Temps de matar i temps de guarir. Temps d'enrunar i temps de construir. Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar. Temps d'escampar les pedres i temps d'aplegar-les. Temps d'abraçar i temps de deixar-se d'abraçades. Temps d'adquirir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llençar. Temps d'esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar. Temps d'estimar i temps d'odiar. Temps de guerra i temps de pau. Què en treu, el qui treballa, de tants afanys? He comprovat la càrrega que Déu posa als homes perquè se n'ocupin. Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l'infinit, tot i que l'home no arriba a copsar l'obra que Déu ha fet, de principi a fi».

66- En el següent enllaç es pot escolar Pásame la Sal, de l'Àlex Blanco, un tema introductori a tots els concerts i actuacions de la Banda de la Sal (1987), on l'Àlex tocava el baix elèctric: https://youtu.be/_Wf_ni7RGJY

67- Gravació realitzada als estudis Kroma, a la ciutat de Dénia (Alacant) el 1993, produïda pel mateix segell discogràfic. Es pot escoltar l'àlbum Después de un sueño en el següent enllaç: https://youtu.be/hqDgglAfUNc

68- Escola Municipal d'Esparreguera: professor de guitarra clàssica i moderna, baix elèctric i música de cambra (1981-1983). Escola de Música de Gavà, dirigida per Carme Amat: professor de guitarra clàssica i moderna i saxo (1992-1994). Convidat com a professor de guitarra i conjunt als cursos d'estiu Semana de Música Kroma (1991-1997). Escola de Música Moderna L'Estudi, de Granollers: professor de guitarra moderna, llenguatge musical i flauta moderna (1992-1997). Escola de Música de Bellaterrra, dirigida per Montserrat Roig: professor de guitarra clàssica i moderna, saxo, llenguatge musical i combo. Designat com a professor de guitarra als cursos organitzats per l'escola a la Universitat Autònoma de Barcelona (1993-1997). Escola de Música de Martorelles, dirigida per Ignasi Caño: professor de saxo i flauta travessera (1997-2000). Substitut del mestre Josep Herníquez a l'Escola Municipal de Música de Granollers (1998-1999).

69- Els integrants de Ráfagas de Luz era el matrimoni Mari Luz Bermúdez y Rafael Gómez. Rafael va traspassar sobtadament dos anys després de la gravació de l'àlbum. En el següent enllaç es pot escoltar un petit recull instrumental: https://youtu.be/VVvtJVq35zQ

70- A la gravació, a més de l'Àlex, van intervenir en Jordi Vera a la bateria, Esther Balberán al mellotron i en Roger Ferrer al teclat i al sintetitzador. Roger Ferrer, biòleg de professió, era un bon amic d'estudis de l'Àlex.

71- Oye, Papá és un musical sobre l'oració de Jesús, el 'Pare nostre', musicat per Àlex Blanco i José Luis Cortés, amb producció de Luis Alfredo Díaz. Va veure la llum en cassette l'any 1983. https://youtu.be/ZFcHynK4YE8

72- L'Àlex va ser arranjador de l'àlbum Identidad, juntament amb el compositor, Vicente Forner. En el següent enllaç es pot escoltar un tema, ¿Qué harías tú?: https://youtu.be/a8GQNjA93kU

73- Lilliput és una nació insular fictícia on transcorre la primera part de la novel·la satírica Els viatges de Gulliver, de l'escriptor Jonathan Swift.

74- L'àlbum Dona Hightower~Prima Donna va comptar amb la participació de primeres figures del panorama musical del país. Jordi Camp va tocar el baix; Lluís Rivalta, la batería; Manuel Camp, el piano i els teclats; i Ricard Roda, la flauta i el saxo. L'Àlex va tocar les guitarres. Es poden escoltar algunes peces de Dona Hightower~Prima Donna, àlbum editat per Mastervisión Records (1985), en el següent enllaç: https://youtu.be/zyTI2DtUzz0

75- En el següent enllaç es poden escoltar uns breus fragments d'algunes de les primeres gravacions i produccions a l'estudi Liliput: https://youtu.be/UXTwOyi2ROs

76- Desnormalització, de Raphael Pherrer, va ser premiat com a millor disc català l'any 1987 per Ràdio Nacional.

77- Entre molts solistes i grups que van passar per Liliput i AxB Music, es poden comptar José Bernal, Grupo Reto, José Luís Sánchez, Pura Aroca, Angel Cano, Nguyen Hang, Llorenç Torras, Antonio Zamora, Xirat, Oriol i Agustí Vaca, Dàmaris i Jonathan Gelabert, Ictus, Akrimony, Vet aquí, Verbum Dei, Fidel i Fernando, Moisés Hernández, Dennis & Nanette, Francisco Palao, Antònia Vilàs, Sola Gracia, Raphael Pherrer, Manantial, Anemí, Joan Marc Mirón, Luís Enrique Ascoy, Coral de la Barceloneta, Luis Alfredo Díaz, Jordi Robert, José Muñoz Coca, Eulalia Beneroso, Gonzalo de María, María Cots, Néstor Gallego, Kalein, Iray, Mijael Hayom, Neus Rodes, 70 x Set, Mercedes Pérez, Diego Anibaldi, Rosana Álvarez, Shirah Jadashah, Elena Andrés, Sargon, Shekinah, LAD, Nómadas, Vox Menú, Francesca Patiño, Oscar Remón, Patrik Henríquez, José Antonio Díaz, Tano G. Buendía, Fabiola, Crescencio López, Zacarías Martínez, Mingo Fuillerat, Pere Bayona, Eurasia, Miquel Frattarola, Swing Set, Àngels Gualo, Victoria Hernández, Rosa Solé, Ernest Ruiz, Javier Gacías, Elisabeth Meseguer, Josep Lluís Cahís, Carla Costa, Xavier Morlans o Joan López.

78- Recull de dues entrevistes. Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Parlem-ne; desembre de 2011. https://www.youtube.com/watch?v=qhG9sbcVbQI I entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Caps inquiets, desembre de 2013: http://vallesvisio.alacarta.cat/caps-inquiets/capitol/caps-inquiets-amb-alex-blanco-i-cuina-vo

79- A més a més d'aquests premis i reconeixements, l'Àlex va fer diverses produccions musicals i publicitàries, com l'himne electoral per CiU (1988), la producció artística del disc Prima Donna de Donna Hightower, la creació de la imatge corporativo-musical de Ràdio Marina (Costa Brava), diferents jingles publicitaris per Gasoses Sanmy, La Vanguardia, Fabricantes Asociados del Tresillo, Galetes Quelis, Cahispa, etc., i bandes sonores per la Comunitat de Navarra, la Fundació per la Pau, Palex, Promocions Immobiliàries La Azucarera (Tudela) i d'altres.

80- L'estimació és d'un 65% de gravacions d'àmbit cristià (catòlic i protestant) i un 35% de secular. No obstant això, pel que fa a la seva feina com a professor o instrumentista de guitarra i d'altres instruments, la totalitat era d'àmbit secular.

81- En el següent enllaç es poden escoltar uns breus fragments d'algunes de les darreres gravacions i produccions arranjades per l'Àlex a l'estudi AxB Music: https://youtu.be/OKGO5kRGVTY

82- Recull de dues entrevistes. Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Parlem-ne; desembre de 2011. https://www.youtube.com/watch?v=qhG9sbcVbQI I entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Caps inquiets, desembre de 2013: http://vallesvisio.alacarta.cat/caps-inquiets/capitol/caps-inquiets-amb-alex-blanco-i-cuina-vo

83- Cita atribuïda a Robert Doisneau, fotògraf francès nascut el 1912 i mort el 1994.

84- Ted Grant és conegut com el pare del fotoperiodisme canadenc, amb un fons de fotografies en diverses galeries i arxius de més de 300.000 imatges. Va nàixer el 1929.

85- El Dilema del Arte, Josep Marc Laporta. Editorial Clie, Barcelona, 1991. 1ª edició, 128 pàgs.

86- Escrit de l'Àlex Blanco en la secció d'opinió d'un setmanari de Montornès del Vallès, MoGent.

87- Racons plens de desig, amb les col·leccions Gente que cree, gente que canta i Cerca de mí, va ser la presentació conjunta de fotografia i poemes a la Sala d'Exposicions de l'Església Evangèlica de Poble Nou, Barcelona, els dies 26, 27 i 28 d'abril de 2002. Va ser la primera presentació fotogràfica en públic de l'Àlex. Tots els poemes de la Mercè són originals en català. El poema Espais és una traducció, del llibre Converses Imaginàries.

88- Entre els premis de fotografia rebuts cal destacar els següents. En el 2003, 1r. premi en la modalitat 'Tema lliure' en la X Mostra de Fotografia de Vilanova del Vallès, amb la fotografia Fantasma. En el mateix any, el 3r. premi del VII Concurs de Fotografia Sant Miquel de Vallromanes, amb La caseta del camí. També en el mateix any, el 1r. premi del Concurs 'Esquitxos' organitzat pel 'Projecte rius' amb la fotografia Sota el pont hi ha color. En el 2005 el 4rt. premi del IX Concurs de Fotografia d'aficionats de Vallrromanes amb l'obra Dues roses. En el 2009, el 2n. premi del II Concurs de Fotografia 'Carrers, carrerons, places i placetes' de Sant Fost de Capcentelles amb l'obra A la vora del camí. En el 2010, el 2n. premi del Rally fotogràfic de Vallromanes amb el tema Fruiteria. En el 2013, 1r. premi del Rally fotogràfic de Vallromanes amb el tema Racons de Vallromanes. En el 2016, 1r. premi del Rally fotogràfic de Vallromanes amb el tema Riera. I en el 2017, 1r. premi del Rally fotogràfic de Vallromanes amb el tema Line Dance.

89- A més a més de les que s'esmenten en aquest capítol, cal afegir les següents. Juny de 2002, exposició col·lectiva al Centre d'Iniciatives Juvenils de Montornès del Vallès. En el mes de juliol del mateix any, exposició col·lectiva a la sala Can Xarracan de Montornès del Vallès. El juliol de 2003, exposició col·lectiva a la sala Can Xarracan de Montornès del Vallès amb la col·lecció Nens! quiets! L'octubre de 2002, exposició col·lectiva en el Centre d'Iniciatives Juvenils de Montornès del Vallès amb la mateixa col·lecció. El gener de 2004, exposició al Cercle de les Roses en Les Franqueses. El març de 2004, participa en l'exposició 'Voreres infinites' del col·lectiu Granolleig en el Museu de Granollers. En el mes de juny de 2004 participa en l'exposició col·lectiva 'Fotògrafs de Montornès' al Centre Cultural de Vilanova del Vallès amb una retrospectiva de les principals col·leccions i premis dels últims cinc anys. El juny de 2005 participa en la primera exposició de la nova sala del Casal de Cultura de Montornès del Vallès. En el mes de desembre de 2004 exposa en el Café del Far de Salou amb la col·lecció Des de la intimitat de l'art. En el mes de maig de 2005 participa en la mostra d'art 'Germinart'05' a Montornès del Vallès amb les obres Maná y Boca a boca. L'octubre de 2005 participa a la exposició 'No límits' del col·lectiu Granolleig en el Museu de Granollers. En el mes de juny de 2007 participa en l'exposició 'Vilanova amb nous ulls' en els comerços de Vilanova del Vallès. I el mes de desembre de 2007 participa en el Mercat de l'Art de Montornès del Vallès.

90- Primers passos, primers compassos, exposició al Centre Cultural de Vilanova del Vallès; juny de 2002. Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/primers-passos/

91- Santa Quitèria, una visió del temps, exposició al Centre Cultural de Vilanova del Vallès; octubre de 2003. Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/sta-quiteria/

92- El mes de juny de 2007 presenta l'exposició Vilanova amb nous ulls en els comerços i tendes de Vilanova del Vallès. El juliol del mateix any participa en l'exposició col·lectiva Fotògrafs de Montornès a la sala Can Xarracan de Montornès del Vallès amb la col·lecció Vilanova amb nous ulls. I el novembre de 2007 exposa la mateixa obra en el Centre Cultural de Vilanova del Vallès. Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/vilanova/

93- Rêverie s'exposa a diferents sales i centres. El novembre del 2006 a la sala Can Xarracan de Montornès del Vallès. El febrer de 2007 al Centre Cultural de Vilanova del Vallès. El març del mateix any al Cafè del Far de Salou (Tarragona). En el mes de març de 2008 al Casal de Vallromanes. El novembre de 2008 a l'Església Protestant de Barcelona Centre. I l'abril de 2009 al bar Tramuntana de Granollers. Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/reverie/

94- Exposició col·lectiva de Fotògrafs de Montornès a la sala Can Xarracan de Montornès del Vallès, amb la col·lecció Positiu/Negatiu. Juliol de 2009. Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/positiu-negatiu/

95- Es poden veure algunes fotografies en el següent enllaç: http://www.axbmusic.com/germinart/

96- Can Xerracan és la galeria d'art del municipi de Montornès del Vallès, inaugurada l'any 1987.

97- Moltes de les seves fotografies van ser publicades. Un petit inventari és el següent. En el mes de desembre de 2003, l'Ajuntament de Vilanova del Vallès edita el seu calendari del 2004 il·lustrat amb fotografies de l'exposició Santa Quitèria, una visió del temps. En el mes de desembre de 2007, l'Ajuntament de Vilanova del Vallès edita el seu calendari del 2008 il·lustrat amb fotografies de la col·lecció Vilanova amb nous ulls. El desembre de 2007, l'empresa Monvial de Vilanova del Vallès edita el calendari commemoratiu dels seus 15 anys amb fotografies dels seus empleats encarregats a tal efecte. En el mes de desembre de 2008, l'Ajuntament de Vilanova del Vallès edita el seu calendari del 2009 il·lustrat amb fotografies de la col·lecció Vilanova amb nous ulls. En el mes de gener de 2009, el Butlletí informatiu de l'Agrupació Excursionista Catalunya inclou una fotografia seva a la portada. El gener de 2009 surt a la llum el llibre 'Història de Can Xerracan' de Montornès del Vallès on es mencionen les seves publicacions i exposicions. I el mes de gener de 2010, l'Ajuntament de Sant Fost de Capcentelles publica el seu calendari incloent la fotografia guanyadora de l'Àlex Blanco, A la vora del camí.

98- La fotografia il·lustrativa pertany al disc Reina en mí, del cantant Mingo Fuillerat, editat l'any 2000.

99- Biola University és una universitat privada situada a 26 km del centre de Los Angeles, a La Mirada, Califòrnia, EUA. Fundada el 1908, la universitat té més de 150 programes d'estudi en nou escoles.

100- Henri Cartier Bresson (1908-2004) va ser un cèlebre fotògraf francès considerat per molts el pare del fotoreportatge. Al llarg de la seva carrera va tenir l'oportunitat de retratar personatges com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Édith Piaf, Fidel Castro i Ernesto 'Che' Guevara.

101- Diane Arbus (1923-1971) va ser una fotògrafa nord-americana coneguda com la fotògrafa dels freaks. La seva obra ha estat reconeguda per la Biennal de Venècia i el MOMA, entre d'altres.

102- Chema Madoz (1958-) és un fotògraf espanyol, Premi Nacional de Fotografia l'any 2000 i molt reconegut fora de les fronteres del país, com a Higashikawa, al Japó.

103- Pere Gimferrer Torrens (1945-) és un poeta, prosista, crític literari i traductor espanyol. La seva obra literària està composta tant d'obres en castellà com en català. Va ser triat membre de la Reial Acadèmia Espanyola el 1985, i és Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1998.

104- Nadia Boulanger (1887–1979) va ser una compositora, pianista, organista, directora d'orquestra, intel·lectual i professora francesa que va formar i ensenyar a molts dels grans compositors del segle XX. Segons el compositor Ned Rorem «va ser la pedagoga musical més important que mai va existir».

105- L'Àlex va traspassar l'11 de desembre de 2017 i l'entrega de premis va ser tres dies després, justament el dia del seu comiat públic. Unes setmanes després, ja el mes de gener de 2018, la Mercè va anar a recollir el guardó i va fer la fotografia de la fotografia.

106- Darrer paràgraf del poema Imatge en Blau, del recull Poemes Blancs de Mercè Blanes. Abril de 2015.

107- L'amiga era la Mercè Capell, que anys més tard seria la muller de l'Alberto, un dels germans de l'Àlex, i, en conseqüència, cunyada de la Mercè.

108- Les classes es feien al soterrani de la tenda que en Josep Meseguer tenia al Poble Nou de Barcelona. A més de la tenda de roba hi tenia una secció d'instruments musicals, on la Mercè adquiriria la seva primera guitarra.

109- The Deer Hunter (literalment en anglès: El Caçador de Cérvols; coneguda com El Franctirador a Hispanoamèrica i El Caçador a Espanya) és una pel·lícula bèl·lica-dramàtica i èpica nord-americana de l'any 1978, dirigida per Michael Cimino. A més de ser guardonada amb cinc premis Oscar, és considerada com una de les cent millors pel·lícules de la història del cinema nord-americà per l'American Film Institute.

110- Stanley Myers (1930-1993) va ser un músic i compositor britànic que va treballar en una seixantena pel·lícules. Entre d'altres, destaca la seva peça per a guitarra Cavatina, un melancòlic tema ja publicat en el seu àlbum Changes, de 1971, que va servir per presentar la pel·lícula de Michael Cimino, El Caçador (1978), i pel qual Myers va aconseguir el premi Ivor Novello.

111- John Christopher Williams (1941-) és un guitarrista clàssic australià que va aconseguir la popularitat el 1979 quan va interpretar el tema Cavatina de Stanley Myers per a la pel·lícula El Caçador de Michael Cimino. És considerat un dels millors guitarristes clàssics.

112- Haiku de Final d'hivern, del recull Poemes Blancs de Mercè Blanes. Abril de 2015.

113- Va ser un 17 d'abril de 1982, quinze dies abans que la Mercè fes els 18 anys.

114- El casament pel jutjat va ser el 2 de maig de 1985. I la cerimònia religiosa el dissabte dia 18 del mateix mes.

115- My Song, de Keith Jarrett (1978): https://www.youtube.com/watch?v=CskNl9606nw

116- Haiku de Set haikus en blanc, del recull Poemes Blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

117- Tragaluz va ser un grup musical format per la Mercè Blanes i la Mercè Capell, i els germans Blanco: l'Àlex i l'Alberto. Quan es va formar el grup, l'Àlex i la Mercè encara no s'havien emparellat. Va ser uns mesos després quan van començar a sortir i tenir una relació estable.

118- L'any anterior havien canviat de domicili. Del carrer Praga de Barcelona, on havien viscut els tres primers anys de casats, al barri de Sant Andreu.

119- La Mercè donava classes en una escola de Gavà, amb la professora Carme Amat.

120- L'Alberto Blanco i la Mercè Capell.

121- El llibre era El gran libro de la pintura al óleo de J.M. Parramón.

122- Poemes blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

123- Del llibre Converses imaginàries; Mercè Blanes. Maig de 1998.

124- Haiku de Final d'hivern, del recull Poemes Blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

125- Haiku de Final d'hivern, del recull Poemes Blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

126- La Mercè és professora de música en l'especialitat de guitarra clàssica, titulada pel Conservatori de Música de Barcelona. Va ampliar la seva formació musical estudiant piano, composició i harmonia moderna. Des de jove es dedica a la docència musical. Musicalment ha col·laborat en gravacions d'estudi i grups musicals i ha participat en la creació de música i poemes per a diversos espectacles i exposicions. Ha publicat els llibres de poemes Converses imaginàries i Poemes blancs. Fins al 2017 va treballar en la gestió de la productora musical AxB Music d'Àlex Blanco. Actualment es dedica a la docència musical i la creació musical i literària d'interès més personal.

127- Es pot escoltar Columbofilia, de Mercè Blanes, en el següent enllaç: https://youtu.be/YQF3BetZ8UI

128- Pel que fa a les composicions i entre d'altres col·laboracions, la Mercè ha participat en la creació de músiques per l'actor de mim Carlos Martínez o per Núria Albertí, musicant els seus poemes infantils. o escrivint la poesia de Nit de plata, una cantata musicada per Àlex Martínez.

129- Haiku de Set haikus en blanc, del recull Poemes Blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

130- Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Caps inquiets, desembre de 2013

131- Actualment la Laura cursa l'últim curs de grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona (2018-2019). Té estudis de piano clàssic, piano modern-jazz, harmonia, cant i teatre musical a l'Escola Municipal de Montornès del Vallès. De la mà del seu pare aprèn l'ofici de tècnic de so a l'estudi AxB Music, i també l'introdueix en el món de la fotografia i els audiovisuals. Ha col·laborat en la gravació de veus per diferents produccions musicals. El seu interès personal es centra en la creació artística en general i en la composició musical de temes propis. Participa com a cantant i pianista en diferents formacions musicals. També participat en diverses exposicions d'art. En el següent enllaç es poden copsar algunes facetes de la seva creativitat: http://laurablancoblanes.wixsite.com/laurablancoblanes

132- L'Àngel és grau en nanociència i nanotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2010-2015), i actualment treballa com a tècnic de laboratori a l'IBEC. Paral·lelament es forma en Coaching Esencial a Essential Institute (2017) i Consultoria de Desenvolupament Organitzacional (DO) a GR Global Institute for Organizational Development (2018-2019). Ha fet estudis de piano i música al Conservatori de Granollers, i també ha tingut preparació de guitarra clàssica i elèctrica amb Àlex Blanco, Pep Lluís Guardiola i Xavi Fort. Ha estat professor de guitarra durant diversos anys. I el seu pare li va ensenyar l'ofici de tècnic de so en el seu estudi AxB Music, introduint-lo també en el món de la fotografia i gravació d'audiovisuals. Alhora ha col·laborat amb la veu en la gravació de produccions musicals.

133- En el disc Cuerdas-2 (Kroma-1992), l'Àlex va gravar amb la guitarra Cavatina, la peça que els va connectar en la distància: https://youtu.be/0tbjASKIyHc

134- Haiku de Set haikus en blanc, del recull Poemes Blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

135- Retorns, del llibre Els bells camins, del poeta Miquel Martí i Pol. Basada en aquest poema, la Mercè Blanes va compondre una peça de guitarra amb el mateix títol. Es pot escoltar en el següent enllaç: https://soundcloud.com/curshs/retorns

136- Miquel Martí i Pol (1929–2003) va ser un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978). Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.

137- En realitat no seria el primer disc de l'Àlex, perquè al mercat musical ja havien aparegut quatre discs amb el seu nom, normalment encàrrecs d'altres discogràfiques per crear catàlegs de música clàssica, comercial o cançons. Però, realment, aquelles gravacions no se les sentia seves.

138- Guitarra Sola~1; abril de 2011.

139- Pràcticament, a les tres produccions de Guitarra Sola utilitzaria la mateixa guitarra: una Gibson ES-175D amb una mica de reverberació i un amplificador-pedalera, concretament el POD X3 Live.

140- Guitarra Sola~2; gener de 2013.

141- Guitarra Sola~3; desembre de 2014.

142- La pàgina web de Guitarra Sola deixa constància de la feina artística de l'Àlex Blanco, amb accés a partitures, vídeos i apunts personals: http://axbmusic.wixsite.com/guitarrasola/page3

143- Es pot llegir la crítica musical de Pablo Romero Luis a Sexto Orden al web: http://www.sextoorden.es/2012/01/guitarra-sola-alex-blanco.html

144- Es pot llegir la crítica musical de Zona de Jazz al web: http://www.zonadejazz.com

145- Es pot llegir la crítica musical de Desafinados al web: http://desafinados.es/alex-blanco-presenta-su-disco-de-jazz-guitarra-sola/

146- Entre altres indrets, l'Àlex va fer concerts amb Guitarra Sola a Casa Rocamora (Barcelona), Ginger (Festival Música Popular de BCN), Villa Azucena (Puigcerdà), Fira de la Música (Cardedeu), Casal de Cultura (Vallromanes), L'Oncle Jack (L'Hospitalet de Ll.), Zanzíbar (Barcelona), Chez Phillips (Masnou), Res. Sant Gabriel (Centelles), Marató de TV3 (Sant Fost de Capcentelles), Radio Granollers, Nau B1 (Granollers), Can Cuch (Cànoves), La Rectoria (Palou), Espai Tot Sona (Cardedeu), Casal de Cultura (Montornès del Vallès), Casal de Gent Gran (Granollers), Centre El Lledoner (Mollet del Vallès), Església Evangèlica de Poble Nou (Barcelona), Iglesia Reformada de Aragón (Zaragoza), Església Sant Sadurní (Montornès del Vallès), Dia de la Música (Sant Fost de Capcentelles), Hotel Alexandra (Barcelona), Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona), Centre Cultural (Vilanova del Vallès), Fira del Llaminer (Vilanova del Vallès) o a l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi del Llobregat.

147- Entrevista a Vallès Visió TV, en el programa Caps inquiets, desembre de 2013: https://www.youtube.com/watch?v=KpV4uZ5PjbU

148- A map of the world: https://www.youtube.com/watch?v=8P233nDtfXU

149- Letter from home: https://www.youtube.com/watch?v=M_oG3vrXDHs

150- James: https://www.youtube.com/watch?v=XvlxZqNJzq0

151- Three views of a secret: https://www.youtube.com/watch?v=fctrwdR6uLk

152- And I love her: https://www.youtube.com/watch?v=W9vYvGskfL8

153- Killing Me Softly: https://www.youtube.com/watch?v=_yy-w1SS0_k

154- Just a little lovin: https://www.youtube.com/watch?v=K8UmPA3BrcA

155- The Way You Look Tonight: https://www.youtube.com/watch?v=FXasSl2769M

156- Tots els vídeos es poden veure en el següent enllaç: https://www.youtube.com/user/axbgs/videos

157- Qué Potito, original d'Àlex Blanco: https://www.youtube.com/watch?v=IlQeIRu_dHc

158- Poesia inclosa en el llibre Poemes blancs; Mercè Blanes. Abril de 2015.

159- A banda de l'autor de les músiques i lletres, Javier Gacías (1956-), a la producció Subamos també hi participen Jesús Gacías, Pili la Cruz, Pablo Gacías, Nieves Campillo i Joan Folguera. Els arranjaments i la instrumentació són de l'Àlex Blanco, amb la col·laboració musical i tècnica de la Laura Blanco i la Mercè Blanes.

160- «Hasta mañana» de Javier Gacías i interpretada per Àlex Blanco: https://www.youtube.com/watch?v=vP5U8p0dnrA